Formació per a membres del Programa CerclesCat
El passat 9 de març, vam impartir, juntament amb una víctima d’abusos sexuals infantils (ASI), un seminari de formació per als membres i voluntaris del programa CerclesCat.
Aquest és un programa d’integració social impulsat per la Direcció General de Serveis Penitenciaris del Departament de Justícia, adreçat a les persones en règim de llibertat obert i en llibertat condicional, que té com a objectiu facilitar-ne la reinserció i prevenir-ne la reincidència.
Per tal de donar aquesta ajuda, CerclesCat està integrat per professionals i un grup de voluntaris formats, que compten amb suport específic.
El seminari va anar dirigit a aquests dos grups.
Característiques, coincidències i diferències en cada perfil
Exposàrem característiques, coincidències i diferències en cada perfil: pedòfils, pederastes i víctimes, tot recordant les dades actuals al respecte; com ara que el 60% dels abusos sexuals a menors no els duen a terme pedòfils, sinó persones que presenten trastorns de personalitat.
I és que un pedòfil no ha d’esdevenir per força un pederasta.
En l’abús sexual amb nens, el comportament de l’adult agressor cap a la seva víctima no acostuma a ser violent, i el més habitual és que convenci el menor de mantenir la relació: un fet a destacar, que ens permet entendre per què entre un 7 i 8,5 de cada 10 abusadors són de l’entorn pròxim del nen.
Abordatge psicoterapèutic de cada perfil
Un cop aclarides les diferències i similituds que es troben en cada perfil, vaig assenyalar-ne les causes i les conseqüències, a banda de la necessitat d’entendre l’abús sexual com un esdeveniment traumàtic.
Punts d’encontre, trencar amb el silenci
A partir d’aquí, és necessari per al guariment d’uns i altres trencar el silenci.
Amb aquest trencament es pot sortir del cercle de patiment, es pot sortir de la vergonya i del secret que aïlla tant a víctimes com a executors; cal el reconeixement dels fets per prendre responsabilitat, per alliberar-se de la culpa, en el cas de la víctima, i per fer-se’n responsable, en el cas de l’executor, la qual cosa possibilita rebre comprensió i ajut.
Per guarir-se cal entrar més en contacte amb els sentiments i l’empatia.
A França, des de l’associació l’Ange Bleu, amb l’anomenat Grup de paraules, s’estan duent a terme teràpies de grup per prevenir l’acció dels pedòfils i promoure el treball de resiliència de les víctimes, amb uns resultats molt esperançadors i commovedors.
Tractament per a la pedofília
Un exemple és la feina feta a Alemanya amb els tractaments psicològics als pedòfils.
Fa temps que vaig notar que sóc diferent, ja se sap què se’n pensa, de les persones com jo: malalts, perversos, escòria… Jo també ho pensava, tot i que mai no he consumat les meves fantasies. A través de la teràpia he après que ningú té la culpa de la seva inclinació sexual, però que tothom és responsable del seu comportament: no em vull convertir en un abusador.
Aquest anunci i la seva repercussió, gràcies a la gratuïtat del servei i l’anonimat, ens ajuda a entendre la necessitat, i les ànsies, per part dels pedòfils abstinents, i també pels que no volen tornar a reincidir, de tractar la pedofília des de la psicologia.
Els efectes són absolutament positius.
Eines de psicoteràpia
I per finalitzar el seminari, abans de les peticions i les preguntes, vaig escollir diferents tècniques a fi d’explicar-les als membres de CerclesCat i dur-les a la pràctica, amb l’objectiu d’ampliar-ne les eines per gestionar la seva tasca, que té dos principis bàsics compartits per totes les persones que participen en un cercle: no hi ha secrets i no més víctimes.
Agraeixo profundament a l’organització haver pogut formar part d’aquest seminari: va ser molt enriquidor per a tothom.
