Ets el meu salvador! (la codependència emocional). És saludable intentar salvar a la nostra parella de tots els seus problemes?
Parlem de codependència emocional.
La persona que genera aquesta actitud tòxica s’entrega absolutament a l’altre, i només pensa a satisfer-lo, solucionar tots els seus problemes, oblidant-se d’ella mateixa. Això porta a la persona codependent a relacionar-se amb persones conflictives o que arrosseguen problemes anteriors, ja que així els pot ajudar, salvar d’ells mateixos.
Aquesta és la clau per detectar quan hi ha una relació de codependència.
Emma Ribas, doctora en psicologia i sexòloga. Ens explica què és la codependència emocional.
La preocupació cap als altres, no només en la parella, sinó també en altres tipus de vincles efectius com amics, els que es creen en la feina. Es pot convertir en una obsessió, en una addicció, la persona acaba entregada totalment a l’altre.
Eva Moreno, sexòloga i fundadora de Tappersex, ens identifica un cas de codependència emocional.
Costa molt reconeixeu, però s’acaba traduint en un patiment, en un mal viure.
“Quan ens concentrem en excés en la parella, passem de l’auxili racional a l’afecte indiscriminat, i de la preocupació sana a la reacció generalitzada i permanent. Melody Beattie va definir la persona codependent com ‘aquella que permet que el comportament de l’altre l’afecti i que s’obsessiona per controlar el comportament en qüestió’.”
“Los límites del amor“, de Walter Riso
.– ¿Però quins tipus de codependències hi ha? És aplicable només a les relacions de parella?
Es pot aplicar a altres àmbits com a la feina, un exemple són aquelles persones que es presten a ajudar-te quan no els hi has demanat res, aquí ja es pot veure un símptoma de codependència, un altre símptoma és aquell que intenta estar a l’altura de les necessitats de l’altre i no prioritza les seves pròpies. També trobem aquest tipus de relació en les amistats que només estan pendents de donar consells, de controlar, d’estar pendents del que l’altre vol.
.- ¿Quin perfil de persones tenen tendència a generar aquesta actitud de “salvador”?
Són persones molt lluitadores, autoexigents, esperen dur una vida molt correcta, intentant complaure. Solen repetir patrons, i és possible que “el salvador” hagi viscut en la infància en una família on hi ha hagut un membre amb addicció que s’ha hagut de cuidar, i això ens porta a repetir aquesta actitud de cuidador en la parella.
.- ¿Normalment són dones?
No té perquè, però hi ha una tendència, ja que en la nostra societat la dona sol tenir el rol de cuidadora.
.- ¿D’on els ve la necessitat de generar aquesta actitud protectora?
És una manera de validar les seves actituds, són persones amb una baixa autoestima i donen, ho evoquen tot cap els altres, però sempre a l’espera de què l’altre es comporti com ells esperen o desitgen, busquen la reacció de l’altre i quan això no passa, és quan sorgeix una actitud victimista i un fort sentiment de frustració.
.- ¿Com se senten aquestes persones quan creuen que, malgrat els seus esforços, no estan aconseguint ajudar la seva parella?
Crea un gran desgast, amb conseqüències físiques que poden afectar la salut.
.- Els casos de codependència emocional, ¿es detecten fàcilment a la consulta quan ve una persona sola? ¿O quan és dins d’una teràpia de parella?
Quan són casos greus es detecta tant en teràpia individual com en teràpia de parella, i quan no està molt aguditzat en la teràpia de parella, amb la interacció entre ells, també es pot detectar.
Testimoni
La Cristina, un dels testimonis, ens explica que ha pres consciència de la seva codependència a partir de fer teràpia. Era un patró que anava repetint en totes les seves parelles. En l’última parella ella cobria totes les necessitats econòmiques del company pel seu benestar, al final era complaure les necessitats de l’altre oblidant les pròpies.
En la seva família hi havia un cas d’addicció que va portar a cuidar i a protegir. A aquest fet viscut se li ha de sumar, la inseguretat, la por a l’abandó, totes aquestes circumstàncies fan sorgir la necessitat de protegir-se cuidant a l’altre.
El toc d’altera que va portar a la Cristina a buscar ajuda
El toc d’altera que va portar a la Cristina a buscar ajuda va ser amb l’experiència que va patir en l’última relació, en veure que la persona que imaginava no tenia res per a veure amb la realitat i relació es tornava tòxica.
Abans d’anar a teràpia no era conscient que tenia aquest tipus de problema i pensava que el problema era ella, amb la retrospectiva que dóna el temps, ha constatat de què buscava persones amb problemes, persones a les quals havia de salvar.
Encara ara manté una relació de codependència dins de la seva família, és un rol que costa canviar, el primer que cal és agafar distància i pensar que cadascú haurà de resoldre els seus problemes.
En la teràpia també ha estat treballant sobre com han de ser i vol, les relacions en el futur i buscar els senyals que un s’ha de fixar perquè no torni a passar.
Ara fa uns sis mesos que està separada i va a teràpia, se sent molt millor i en anar amb l’Emma va trobar un camí a seguir, sentint una gran alliberació, sentint un canvi en el dia a dia, com per exemple trobar algú pel carrer, i si no li demana, no ofereix ajuda.
Relació mitjançant el xantatge emocional
La Dra. Emma Ribas ens explica que el cas de la Cristina és molt habitual, per això és afortunada d’haver fet teràpia i de començar amb aquest canvi, i no oblibar que és una qüestió que es pot corregir. En detectar-se el problema i pot posar remei.
“L’assumpte es complica amb el pas del temps perquè l’absència de retribució genera en la cuidadora abnegada ressentiment i cansament, ja que l’infant pensa que no ha d’agrair res i sí, exigir molt.
Aquests homes empetitits es relacionen mitjançant el xantatge emocional i les enrabiades infantils”.
“Los límites del amor”, de Walter Riso
.- ¿Esteu d’acord que les eines per mantenir una relació de codependència per part de la parella són el xantatge emocional i les enrabiades infantils?
Són part de les eines que conformen aquest amor envoltat de patiment, vols ajudar però també hi ha una estratègia, una manipulació.
.- ¿Aquestes parelles són persones manipuladores? ¿Sempre arriben a la relació amb algun problema a la motxilla: d’addicció, econòmic, d’autoestima?
Són persones plenes de pors, inseguretats, persones amb dependències emocionals que s’arrosseguen des del passat.
.- Com explicava la Cristina, ¿les persones amb codependència emocional sempre acaben sortint amb el mateix perfil d’home?
Si, solen anar repetint el mateix patró fins que fan l’aprenentatge i en el moment que ho saben, pot ser que ho segueixis repetint, però amb un entrenament, des de la consciència per anar fent el canvi.
S’ha d’escollir bé les nostres lluites, són persones amb la virtut de la lluita, però s’ha de saber on es vol enfocar aquest esforç.
.- ¿Quina relació hi ha entre la codependència emocional i la baixa autoestima?
És una por a l’abandó inconscient, i amb una autoestima soterrada. Per fora es veu una figura forta, valenta però amaga moltes pors i inseguretats.
.- ¿Utilitzen l’amor per fer valer aquesta dependència? Diuen: “m’estimarà mentre em necessiti. I si vull seguir, amb ell, l’haig de seguir cuidant?”
Testimoni
L’Òscar, explica el seu cas. A partir del primer dia que va fer teràpia va prendre consciència de la seva relació de codependència després d’anys.
La codependència emocional es pot equiparar a una actitud de salvador, d’algú que intenta ajudar a tothom, arreglar-ho tot, per damunt de les seves forces, ell va jugar aquest paper dins el seu matrimoni, i també a la feina donant-li uns molts bons resultats, no es pot dir el mateix en la relació de parella.
Amb aquesta actitud de “salvador”, ens diu l’Òscar que no ajudes a l’altre a sortir del seu problema i un mateix gasta molta energia cap allà on no toca.
Intentar evitar discussions pel bé de la parella, i callar i aguantar desgasta, et comences a trobar malament i no saps el perquè, canvia l’humor i hi ha més distanciament, mal sons, amb atacs d’angoixa.
Amb el temps t’adones que val més tenir una discussió a temps, sempre hi ha més possibilitats de poder donar solucions que callar els problemes.
Després d’estar casat durant 16 anys, va tenir una relació d’unes sis setmanes , una relació desastrosa, on es repetia el rol de salvador.
Va començar amb problemes de salut
Al cap de pocs dies va començar amb problemes de salut i els mals entesos van anar creixent,tot plegat donava la sensació d’haver reincidit, tornant-se a topar amb una persona problemàtica que demanava ser salvada.
Després d’estar treballant el tema a teràpia amb la Dra. Emma, ara coneix millor els seus límits i el primer punt que vol marcar en una nova relació és el respecte, ser ben tractat, i crear dinàmiques positives amb la parella.
L‘altre tema treballat a la teràpia, és el sentiment de culpa, un sentiment que apareix quan creus que no has pogut ajudar el suficient, perquè l’abusador et fa creure que felicitat depèn del que fa el “salvador”.
Aquest aspecte l’ha treballat veient que no hi ha una devolució en la cadena de favors, perquè quan ell ha necessitat un cop de mà no ha sentit que li fessin costat, analitzant aquesta actitud ha pogut deixar de sentir-se culpable.
La valoració del respecte
Com psicòloga la Dra. Emma Ribas destaca d’aquest testimoni el fet d’haver sabut deixar d’ajudar perquè ara té compte primer de tot les seves necessitats.
L’altre punt que ha sabut treballar és la valoració del respecte que és l’aspecte més important en una relació de parella, i si es cuida, hi ha sempre correspondència.
A més, existeixen dues complicacions addicionals per a les dones atrapades en aquests vincles quasi incestuosos: com es pot fer l’amor amb un “fill adoptat” sense deixar-se endur pel pànic? I com es pot abandonar aquest fill adoptat sense sentir-se mala persona?
“Los límites del amor”, de Walter Riso
.- ¿Com es trasllada la codependència emocional al terreny del sexe?
Pot passar que hi hagi un sexe molt explosiu, que en el fons pot també dur a l’addicció, o un sexe per complaure a l’altre, per no perdre la parella, per controlar, manipular, on s’obliden, com s’obliden ajudant l’altre, del seu propi plaer i necessitats. Fan un sobreesforç per l’altre i per tant les relacions no són satisfactòries, tot i que aparentment, si els sents parlar, són unes relacions fantàstiques i amb moltíssima freqüència, molt innovadores perquè hi ha un que està afegint, alimentat i cuidant en detriment a la seva satisfacció. Realment no es gaudeix, i per això poden aparèixer alguna disfunció sexual.
.- ¿Les persones que tenen codependència emocional són persones resignades? ¿Que no es queixen mai?
Són persones molt lluitadores que habitualment no es queixen i van a totes, no prioritzen ni manifesten les seves necessitats, s’orienta en l’objectiu, en aconseguir, en resoldre aquella relació. Hi ha un gran esperit de lluita.
.-¿Aquesta actitud tan entregada cap a la seva parella, les porta a aïllar-se dels amics i la família?
Es crea com una ciutat emmurallada de la relació, llavors deixes de mantenir relacions amb els amics i a poc a poc deixes de fer el que t’agrada. Tot renunciant en benefici de l’altre.
.- ¿Què podem fer si creiem que algú del nostre entorn té aquest tipus de relació?
No es pot fer res, quan la persona està en l’addicció, si no té unes conseqüències negatives, no voldrà cap tipus d’ajuda.
El que es recomana als familiars o amics d’un coaddicte és que quan apareix una conseqüència negativa facin el seu suport.
Podem mencionar les principals alertes que ens atura.
Mirar. Analitzar. I, després, decidir. Actuar.
Quan;
sents que la teva vida està buida, que no tens cap iniciativa. Cap il·lusió. T’adones que fas les coses per tenir contenta l’altra persona, no pensant en tu i en els teus desitjos. Que tot depèn de les necessitats i valors de la parella. Tens por de les seves reaccions, por d’equivocar-te. Busques la seva aprovació.
¿Ho podem associar a alguns símptomes físics?
Per exemple, et trobes malament. Tens mal el cap. Et fa mal l’esquena. La panxa. No tens energia. Cansat, sense energia. Sense vitalitat. Et costa un gran esforç fer les rutines habituals (afecta l’aspecte físic). Has deixat de practicar els teus hobbys. Et sents sol. Tristor.
La relació amb el nostre entorn també pot ser indicativa.
Família i amics. Et relaciones més amb la família de la teva parella que amb la teva pròpia família. Pràcticament no veus els TEUS amics. Cada vegada els veus menys. Us truqueu menys. No queden amb tu. No et conviden a les festes. I, si et conviden, busques excuses per no anar-hi… i ni tant sols l’hi dius a la parella. I si hi aneu, et posa en situacions de malestar, incòmodes respecte als altres. No fas res tu i els teus amics, sense la teva parella. T’adones que et comportes més lliurement quan la parella no hi és, ets més tu.
¿I com és la imatge que tens de tu mateix?
Quan t’atreveixes a mirar-te, no et reconeixes. T’adones que no estàs vivint en una relació saludable. Que no és el que vols. Però no saps com desfer-te’n. Realment penses que no hi ha solució, que no pots fer res per canviar la situació.
Si et reconeixes una miqueta en aquests indicadors, si us plau, torna a escoltar el programa, respira i busca algú que t’ajudi a començar a fer els canvis que vols en tu. El canvi comença per tu.
Codependència emocional, és una actitud tòxica
Codependència emocional, és una actitud tòxica que ens porta a desviure’ns, cuidar i entregar-nos als altres fins al punt que ens oblidem de nosaltres mateixos. I el nostre grau de realització i felicitat ja no depèn de nosaltres, sinó que l’altre estigui bé.
