ELS OBSTACLES MENTALS NO ENS DEIXEN SORTIR DE LA NOSTRA ZONA DE CONFORT, ENS FRENEN A L’HORA DE DUR A TERME ELS CANVIS QUE NECESSITEM PER TAL D’AVANÇAR.
Com els podem reconèixer i treballar perquè no ens limitin?
D’entrada, és important identificar-los, ser conscients que ens coarten i que no ens permeten ser lliures de fer allò que realment volem, que ens bloquegen i paralitzen. Per tant, primer hem de tenir clar que l’única barrera que ens impedeix progressar i assolir les nostres metes som nosaltres mateixos, i més concretament, la nostra ment.
La ment i les creences
La ment i les creences que la conformen generen traves que restringeixen les nostres potencialitats i retallen la nostra perspectiva; un exemple és quan estem convençuts que només hi ha una manera de fer les coses, noció esbiaixada que no ens deixa veure cap altra opció més.
Aprenem a construir la realitat d’una determinada manera i vivim amb aquestes idees repressores sense ser-ne conscients.
Els obstacles mentals
Val a dir que els obstacles mentals són totes aquelles creences que ens han anat inculcant des de la infància i que, majoritàriament, no formen part del nostre jo vertader. De fet, ni ens pertanyen: són la concepció que els altres tenien sobre un “jo” que ja no existeix i que, probablement, mai no va existir.
Quan comencem a prestar atenció a aquest diàleg interior, és quan ens podem adonar que moltes d’aquestes conviccions provenen de pensaments inculcats per altres persones.
Allò que ens cal és arribar fins a la nostra veu pròpia, per trobar el nostre camí veritable.
¿Per què ens costa sortir de la zona de confort?
No sempre volem avançar, perquè estem còmodes en el lloc on som, perquè ens costa sortir de la zona de confort, o perquè tenim por al que ens és desconegut, de manera que preferim no moure’ns i, cosa encara pitjor, no ho volem reconèixer i sovint ens autoenganyem.
Algunes de les creences més nocives que cultivem sense adonar-nos-en són:
“NO ÉS EL MOMENT ADEQUAT”
Postergar contínuament els teus somnis farà que arribis a la recta final sense haver-los complert.
Rere aquesta eterna postergació s’amaga la falta de motivació o la por: por a canviar, a afrontar els reptes o les dificultats, a no saber què trobarem fora.
És fàcil enganyar-nos a nosaltres mateixos tot dient-nos que no és el moment més adequat.
“NO SÓC UN EXPERT”
La societat ens ha fet creure que si no som prou bons en alguna cosa, és millor que no ho intentem. Aquest pensament només serveix per tancar-nos moltes portes i no deixa espai per a l’aprenentatge i el creixement.
Si no ens involucrem en nous projectes, mai no podrem millorar.
El perfeccionisme no és res més que una barrera
Cal recordar que, per gaudir de la majoria de les coses en aquesta vida, no has de fer-les de forma perfecta.
El perfeccionisme no és res més que una barrera que et manté donant voltes en cercle, sense poder avançar, i va directe a deteriorar-te l’autoestima.
Ens hem de permetre cometre errors, interioritzar que equivocar-se és quelcom inherent a l’ésser humà.
“SEGURAMENT FRACASSARÉ”
Henry Ford, un dels emprenedors més reeixits de tots els temps, afirmava:
“Tant si penses que pots, com si penses que no pots, en els dos casos tindràs raó”.
I és que la teva ment és la teva millor aliada… o la teva pitjor enemiga.
Per descomptat, una dosi de negativisme estratègic pot ser convenient ja que t’ajuda a preparar-te per al pitjor escenari.
Pensar que fracassaràs de bell antuvi suposa prendre una actitud derrotista que no et conduirà pel bon camí, sinó que anirà desgastant a poc a poc la teva motivació.
Recorda que l’esperança és el nostre motor impulsor més potent.
Per tant, no deixis que ningú te la prengui; ni tan sols tu mateix.
Has pogut identificar-te amb algunes d’aquestes creences?
Doncs t’animo a vèncer-les, a treure tot el teu potencial i a ser qui realment vols ser!!!
