Una falta de confiança ens porta, com a primera conseqüència, a tenir una autoestima baixa. Ens fa sentir insegurs despertant l’alarma de l’anomenada ansietat.
Una falta de confiança ens fa caminar amb por, ens fa veure el món ple de perills, estar en constant estat d’alerta, vivint en tensió, estressats, bloquejats, sense poder gaudir del dia a dia.
Una falta de confiança ens farà dramatitzar, avaluant malament les nostres capacitats.
PERÒ QUÈ ÉS LA CONFIANÇA?
La confiança és un valor, el valor més important per establir qualsevol tipus de relació, sobretot la relació que tenim amb nosaltres mateixos.
EL VALOR DE LA CONFIANÇA
El valor de la confiança es nodreix de la conducta futura, un futur que depèn d’unes accions, per això és una aposta sobre un no control dels fets i del temps.
Aquest mirar endavant ens pot fer dubtar, sentir-nos insegurs, suposar i jutjar en lloc d’analitzar.
Una enquesta feta recentment per l’empresa Gallup va establir que el 23% de la població mundial afirmava que “es pot confiar en la majoria de la gent” mentre que prop del 75% creia que no. Així és fàcil no poder confiar en nosaltres mateixos.
“S’enriuen dels que confien, els adverteixen, els alerten, els ridiculitzen. Pecar d’ingenuïtat és perillós, sí, però les coses genuïnes són molt més properes a la ingenuïtat que a la desconfiança descreguda.” Com ens explica Carles Capdevila.
I és que qualsevol experiència que qüestioni la nostra competència, o capacitats pot deteriorar la manera com pensem de nosaltres mateixos i ens fa sentir insegurs, desconfiats. En aquestes condicions tendim a arribar a conclusions massa ràpides, ens tornem catastrofistes i generalitzarem excessivament.
Comencem a pensar que les coses no ens sortiran bé i evitem temptar la sort.
Però també hi ha un grup de persones que no els hi cal passar per males experiències per sentir-se sempre incompetents, considerant-se incapaces, aquest perfil té la tendència a buscar companys o parelles a les que consideren més capaces i segures que elles, acollint-se al rol de la submissió i de les relacions tòxiques.
SI NO CONFIES EN TU, DIFÍCILMENT PODRÀS CONFIAR EN L’ALTRE.
QUÈ PASSA QUAN CONFIEM?
La confiança implica estabilitat, respecte, amor. Amb aquests aspectes positius és fàcil sentir-nos més alegres, optimistes, segurs. Les pors es fan petites i no ens deixen gaudir del moment present. En definitiva confiar en nosaltres mateixos i en els altres ens enriqueix, ens fa créixer, és un gran incentiu per estimar i sentir-nos estimats.
És l’ingredient i el valor clau per tenir una autoestima sana.
COM CONFIAR?
No sempre és fàcil tornar a confiar quan has tingut males experiències, per això és important començar per confiar en un mateix, recuperar la seguretat de ser nosaltres.
Hem de parlar-nos bé, preguntar-nos almenys dues vegades per la gravetat dels fets, en lloc de donar per bons aquells pensaments automàtics i negatius que ens poden fer caure en una espiral de dubtes.
LA CAPACITAT DE RECONÈIXER:
Per entendre què ens fa sentir desconfiats haurem de cultivar la capacitat de reconèixer el que ens envolta, tant les circumstàncies com les persones. Amb el coneixement sabrem i acceptarem el que volem. Aquesta actitud ens farà sentir forts, segurs i enfocats.
L’ACTITUD DE FER-NOS RESPONSABLES:
La responsabilitat suposa prendre les regnes, dirigir-nos a nosaltres mateixos, sense fer culpable a ningú dels possibles errors, es tracta de deixar de ser Cassius o víctimes, pensar que podem canviar, assumint les conseqüències.
NO PODEM DEIXAR EN MANS DE NINGÚ EL NOSTRE BENESTAR, PER NO VOLER MIRAR EN EL NOSTRE INTERIOR.
Com diu Ferran Salmurri , “por evitada, por multiplicada. Por enfrontada, por superada.”
SIGUEM TRANSPARENTS:
Un nadó confia en els seus pares de manera instintiva, ho fa amb els ulls tancats, no dubta, no té por al futur perquè hi confia. En aquest acte hi ha fe, amor, transparència.
Una comunicació honesta amb nosaltres mateixos i amb els altres estableix vincles de confiança, que reforcen la nostra autoestima.
“Aprèn a confiar en el que està passant. Si hi ha silenci, deixa augmentar, alguna cosa sorgirà. Si hi ha tempesta, deixa rugir, es calmarà.”
(El Tao)
